vēveris

vẽveris U., vève̦rs 2 N: Rosen n. FBR. VIII, 43, der Weber (unbek. in Dunika): vēver[i]s aude BW. 7006, 1. Aus mnd. wever.

Avots: ME IV, 572


vēveris

vẽveris: Demin. vēverītis BW. 7481.

Avots: EH II, 780